FILOSOFIA

​

 

La poesia d’Espriu és humanista-existencialista: l’home és el centre d’una observació atenta del món, per bé que aquest home d’Espriu sigui un home que no sap què fer, literalment, ni de les coses ni de llur situació en aquest món.

L’observació no fa sinó confirmar al poeta que ell és algú que es mou enmig del temps de les coses. 

​

L’autèntica existència consisteix en acceptar plenament el desafiament del destí en la solitud, ja que ningú pot viure les passions i els sentiments dels altres. Per tant la moral universal és impossible.