Continguts

A principis del segle XX ‘La Lliga Regionalista’ intentarà aconseguir l’autodeterminació de Catalunya. La multitud a les ciutats es van rebel·lar per intentar millorar unes condicions de vida miserables.

 

El 1931 un partit nou ‘Esquerra Republicana de Catalunya’ guanya les eleccions regionals, i a la resta d’Espanya guanya una aliança de socialistes i republicans, i tant a Barcelona com a totes les grans ciutats espanyoles, es proclama la República.

 

El rei Alfons XIII abandona el país, i a Catalunya es forma un govern central autònom, la ‘Generalitat de Catalunya’, el qual s’encarregarà de desenvolupar un estatut d’autonomia que serà ratificat el 1932 per les Corts de Madrid. Al febrer de 1936, el Froente Popular guanya les eleccions parlamentàries i es produeix un Alzamiento Nacional que decideix posar fi als intents revolucionaris. Una Guerra Civil començaria el 18 de juliol de 1936 i no acabaria fins al 29 març 1939 …

​

Entre el febrer i juny de 1936, es van produir 161 incendis d’esglésies, 213 atemptats, 113 vagues parcials, etc … L’economia es va paralitzar i els assassinats polítics es van multiplicar. A partir d’aquest moment, o s’estava a favor o en contra de la República, i es lluitava amb la mateixa passió; els dos bàndols estaven oposats sense remei; els monàrquics van reunir totes les corrents anti-republicanes. El Govern observa l’exèrcit amb preocupació, i l’assassinat del diputat monàrquic José Calvo Sotelo és el pretext per desencadenar un cop militar preparat durant mesos, i començar una la guerra civil.

​

El 17 de juliol de 1936, el Generalísimo Francisco Franco i Bahamonde llançà un missatge: ‘L’exèrcit ha decidit restablir l’ordre a Espanya (…)’. Franco es va convertir en el líder del ‘Movimiento’ amb el títol de Caudillo, per analogia al ‘Duce’ italià. Disposava d’un avantatge militar considerable respecte l’exèrcit republicà, compost principalment de guerrillers armats i entrenat a corre-cuita. A finals de 1937, el govern espanyol es va traslladar a Barcelona. Després de la batalla de l’Ebre, que va durar quatre mesos, les portes de Catalunya es van obrir a les tropes franquistes, que van arribar a Barcelona el 26 de gener de 1939. Lluis Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va haver de fugir pels Pirineus, juntament amb tropes republicanes i refugiats. L’1 d’abril del 1939, tota Espanya està en mans de Franco.

​

​

Es va instal·lar l’Estat Nou, en què es va prohibir tota forma d’oposició. Tot allò que pogués assimilar-se a les repúbliques liberals, anomenades per Franco ‘Democràcies petrificades’ va ser rebutjat. L’Exèrcit va ser el gran aliat del règim. Començarien d’aquesta manera ‘Els Anys de la fam’, que durarien fins a finals dels anys cinquanta. Durant aquest període, l’autonomia catalana desapareix d’una manera brutal. Catalunya és considerada una província més. Es prohibeix fins i tot el parlar el català …

​

A finals dels anys cinquanta, intel·lectuals i artistes catalans van començar a reactivar el moviment nacionalista català. A poc a poc, la prohibició del català es va anar relaxant. Finalment, el moviment de protesta català es converteix en la crítica principal del règim franquista, donant lloc a organitzacions clandestines, i limitant-se a una forma de protesta quotidiana i inofensiva: omplir formularis oficials en català, xiular cançons catalanes en presència de diputats madrilenys …

​

El règim va plantar cara al moviment musical Nova Cançó, prohibint concerts i censurant les lletres de les cançons. D’aquesta manera es va promoure la venda de discos clandestina de Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Lluís Llach. El 1968, es compara el règim a una estaca en la cançó que porta el mateix nom i amb una tornada és: ‘Segur que tomba, tomba, tomba …’ Aquesta cançó es va convertir en l’himne de la resistència a Madrid.

​

El descontentament de l’oposició i dels estudiants ràpidament es va estendre a d’altres cercles. Alguns economistes consideren, fins i tot, que Madrid es trobava incapaç de gestionar els interessos nacionals. Franco va morir el 20 de novembre de 1975. El procés de democratització ésva ser iniciat pel príncep Joan Carles de Borbó, que es va convertir en Rei d’Espanya. En poc temps, descarta els conservadors franquistes de l’escena política i converteix el país en una democràcia moderna. El 1979, Catalunya i el País Basc recuperen el seu estatut d’autonomia.

 

El Català esdevé llengua oficial a les escoles i als ajuntaments de Catalunya, i la Generalitat passa a gestionar els interessos dels ciutadans.

En resum, la història de Catalunya està marcada per la lluita contra el poder centralitzador de Madrid, sobretot des del segle XVII. La voluntat d’autonomia dels catalans va ser recolzada pel creixement econòmic i per l’avanç sobre la resta de la Península, i fortament encoratjat per la repressió del franquisme, fet el qual que pot explicar el to, de vegades agressiu, d’algunes consignes reclamant una cosa, aparentment simple, com la independència de Catalunya.