
EXILIATS I DEPORTATS
Acerca de

Àfrica
Dadaab (Kènia)
Es va crear el 1991. El febrer del 2019, al camp de Dadaab hi vivien més de 200.000 persones segons portaveus de l’Acnur, més o menys tantes com a Granada (232.000) o la Corunya (244.000).
La majoria dels refugiats d’aquest camp són somalis i hi són des de la dècada dels 90, quan van fugir dels conflictes al seu país.
En realitat, l’espai està compost per tres àrees: Hagadera, Ifo i Dagahaley. Malgrat les seves dimensions enormes, el camp ha quedat petit i els seus habitants tenen problemes per obtenir aigua, menjar i fins i tot una feina amb què guanyar-se la vida.
El govern de Kenya ha intentat tancar el camp, retornar els refugiats als seus països en diferents ocasions, però fins i tot la justícia nacional ha rebutjat aquestes mesures, al·legant que les víctimes pateixen “un acte de persecució”.
Kakuma (Kènia)

Es va crear el 1992.
El 2017, i segons l’Acnur,
a Kakuma hi vivien unes 185.000 persones.
Són moltes més que Cadis (116.000)
o que Burgos (174.000). Es va crear el 1992.
Situat al nord de Kenya, aquest campament
acull refugiats de gairebé 20 països, però,
principalment, els seus exiliats provenen
de dues nacions amb un passat i un present
convulsos: Sudan del Sud i Somàlia.
És el camp amb més menors no acompanyats.
El 2017 n’hi havia 14.000. Els experts destaquen
la funció que hi compleixen les escoles.
N’hi ha un total de 21, amb una taxa d’èxit
acadèmic del 96%. Les notes dels seus
alumnes són superiors a la mitjana nacional
de Kenya.