Una pausa per estimar... | La química de l'amor

ESTIMAR-TE COM LA TERRA

Sé morir i sé viure.
Sé fer pondré el meu sol.
Sé fer mal, sóc de vidre.
Sóc guspira, estel i carícia.

Faig del drama tres muntanyes.
Faig allò que tots esperen.
Faig i roures, branques tendres.
Sóc al terra amb l'herba seca.

És quan dormo que hi veig clar.
És la brisa i la marea.
És com taronges d'Alcanar.
Sóc tardors i primaveres.

Si m'ensorro fes-ne runes.
No m'enterris a l'arena.
Si és delicte no guanyar.
Jo no vull aquesta condemna.

I per lliure vull un país.
I per seure una vorera.
Per somiar, que vens amb mi.
Per no perdre'm la drecera.

Al meu pit un cor sencer.
A l'estomac papallones.
A les mans fruits d'esbarzer.

I al record les tardes bones.
I cançons a mig desfer.
El gat vell que m'ha vist créixer.
O fer el punki pel carrer.

Treballar els caps de setmana.
I no veure't els feiners.
Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

Pels moments de dubte.
Pel món que tinc al cap.
Per quan era invencible.
I la por era un fracàs.

Els vells salten les barreres.
I tot torna a començar.
I els nens seuen a les places.

I nosaltres a aquell bar.
I la gent que sempre corre.
Avui para a saludar.
I el meu cor segueix en ordre.

Viu de lluites quotidianes.
Mentre estripa el que fa mal.
I l'escalfes si m'abraces.

I al record les tardes bones.
I cançons a mig desfer.
El gat vell que m'ha vist créixer.
O fer el punki pel carrer.

Treballar els caps de setmana.
I no veure't els feiners.
Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.